INSTAL·LACIÓ PARTICIPATIVA · DRET A HABITAR
Refugi d’Imaginaris
Una instal·lació participativa que recull i posa en relació diferents experiències, desitjos i conflictes vinculats a l’habitar.
Mitjançant segells de fusta, cada persona crea una composició sobre una peça de cartró reciclat i la incorpora de manera anònima a una estructura comuna. Amb cada aportació, el refugi es transforma en un arxiu col·lectiu, material i habitable.
Un projecte d’Eurisca creat per a la jornada Art-Acció! 2025 del Museu d’Art de Girona.
Què és Refugi d’Imaginaris
Refugi d’Imaginaris és una instal·lació artística participativa que explora com imaginem, vivim i disputem la nostra relació amb els llocs.
El projecte sorgeix vinculat al dret a l’habitatge, però amplia aquesta pregunta cap a una comprensió més extensa de l’habitar: sentir-se part d’un territori, poder romandre-hi, construir vincles, trobar refugi i ocupar un espai sense que la pròpia presència estigui sempre condicionada.
La participació s’activa a partir de la tensió entre dues preguntes: Com somiem habitar? Com habitem realment?Com somiem habitar? Com habitem realment?
Mitjançant segells de fusta, cada persona compon una peça amb imatges, símbols i paraules. Després tria un lloc dins de l’estructura i la incorpora al conjunt. Aquest gest senzill —seleccionar, estampar, compondre i situar— obre converses sobre records, desitjos, dificultats i diferents maneres de relacionar-se amb els espais.
Les peces no construeixen una resposta única ni representen una comunitat homogènia. Cadascuna conserva la seva singularitat i el seu anonimat, però comença a relacionar-se amb les altres dins d’una estructura que canvia contínuament.
Així, el refugi passa d’estar buit a convertir-se en una constel·lació d’empremtes: un lloc on allò viscut i allò imaginat poden conviure sense haver de resoldre’s en un únic relat.
Refugi d’Imaginaris és un projecte d’Eurisca creat per a la jornada Art-Acció! 2025 del Museu d’Art de Girona.
Refugi en xifres
Les 208 peces corresponen a l’arxiu principal estudiat: 130 del Museu d’Art, 7 del Fòrum per la Pau i 71 del Barri Vell.
Una estructura que comença buida
La instal·lació està construïda a partir de caixes de fruita recuperades en comerços del barri i de peces de cartró reciclat preparades per rebre les estampacions.
Els materials no funcionen únicament com a suport. El seu caràcter recuperat, lleuger i fràgil forma part del sentit del projecte. Cada peça pot semblar provisional per separat, però, quan s’incorpora a les altres, participa en la construcció d’una estructura comuna.
El refugi es presenta muntat i buit. Durant l’activació, les peces van ocupant els seus espais fins a modificar-ne l’aparença, la densitat i la manera com es pot recórrer. L’obra no arriba acabada: es completa temporalment amb les persones que hi participen.
Les caixes, el cartró, els segells i la disposició de les peces formen un paisatge de memòria. L’estructura conserva les aportacions, però també fa visible que tota forma d’habitar depèn de relacions, suports i condicions materials.
Estructura recuperada
Caixes de fruita recollides en comerços del barri.
Peces de cartró reciclat
Suports individuals que s’incorporen a l’arxiu comú.
Segells de fusta
Imatges, símbols i paraules que permeten construir les composicions.
Tintes i materials d’estampació
Recursos per activar les peces durant la jornada.
Taula de mediació
L’espai on s’estampen les peces i apareixen les converses.
Com s’hi participa
Participar en Refugi no exigeix saber dibuixar ni tenir experiència artística. Els segells ofereixen un llenguatge visual directe i fàcil de combinar, de manera que cada persona pot construir una peça des de les seves pròpies capacitats i la seva manera d’expressar-se.
1. Aturar-se davant les preguntes
La mediació obre una conversa sobre la diferència entre com somiem habitar i com habitem realment. Cada persona decideix des de quina experiència, record, desig o conflicte s’hi vol aproximar.
2. Triar els segells
El repertori reuneix imatges, símbols i paraules relacionats amb l’habitatge, el territori, els vincles, els límits, les cures i les diferents maneres de pertànyer.
3. Compondre una peça
Cada participant combina els segells sobre una peça de cartró reciclat. Les composicions poden ser directes o ambigües, narratives o abstractes. No hi ha una resposta correcta ni cal explicar-ne el significat.
4. Incorporar-la a l’estructura
La persona tria on vol situar la seva peça. En col·locar-la, modifica la instal·lació i estableix relacions inesperades amb les empremtes anteriors.
5. Construir un arxiu comú
A mesura que les peces s’acumulen, el refugi deixa de ser una estructura buida i es converteix en una obra col·lectiva formada per experiències diferents.
Participar-hi és fàcil; allò que apareix a partir d’aquest gest pot ser complex.
La participació produeix peces, però també converses, records, silencis i comparacions entre allò desitjat i allò viscut.
Un arxiu que no ho vol explicar tot
Les peces s’incorporen de manera anònima. No inclouen dades personals i no permeten saber amb certesa qui va fer cada composició ni des de quina història va ser creada.
Aquest anonimat no és una mancança. Protegeix la singularitat de les experiències i permet que cada empremta aparegui sense haver de transformar-se en una confessió o en un testimoni completament explicat.
Refugi no classifica les peces ni intenta traduir-les a una única interpretació. Les conserva en relació: una paraula al costat d’una imatge, un desig al costat d’una prohibició, una casa a prop d’un mur, una arrel davant d’un espai anunciat com a disponible però difícil d’habitar.
L’arxiu és habitable perquè es pot recórrer, observar i transformar. També perquè no es manté idèntic: cada activació canvia quines empremtes hi apareixen, com s’hi participa i quines relacions es construeixen al voltant de l’obra.
La recerca associada al projecte entén aquesta opacitat com una forma de cura. No tota empremta ha de ser interrogada, completada o revelada. Algunes experiències poden romandre parcials i continuar formant part de l’arxiu.
L’arxiu no parla amb una sola veu: sosté una convivència provisional d’empremtes diferents.
Entre allò somiat i allò viscut
Com somiem habitar
- refugi
- casa
- arrels
- natura
- vincles
- cura
- possibilitat
Com habitem realment
- límits
- prohibicions
- precarietat
- espera
- desplaçament
- presència condicionada
- dificultat per romandre
La distància entre allò somiat i allò viscut no es presenta com una oposició simple. Les peces mostren desitjos, pors, contradiccions, cures i formes de resistència que es creuen dins d’una mateixa experiència.
No totes les empremtes són negatives. Algunes parlen de llocs sostinguts pels afectes, de maneres de construir pertinença i de la imaginació com a capacitat per assajar altres possibilitats.
Tres contextos, tres formes d’aparèixer
L’obra es pot desplaçar, però no es manté igual quan ho fa. Cada lloc modifica la mediació, la relació amb el públic i allò que es pot fer visible.
20 de setembre de 2025
130 pecesMuseu d’Art de Girona
Art-Acció! 2025 · Saló del Tron
La primera activació va situar una estructura construïda amb materials descartats davant d’un espai patrimonial dedicat a conservar relats ja legitimats.
Durant la jornada, la instal·lació va passar d’estar buida a reunir 130 peces. Els segells i els cartrons van introduir dins del museu preguntes quotidianes sobre habitatge, pertinença i dret a habitar.
Fòrum per la Pau
28 de febrer de 2026 · Bloc4 · Barcelona
En aquest context, l’arxiu es va presentar com una estructura que es podia recórrer i escoltar. L’activació va incorporar converses i nou relats sonors enregistrats amb consentiment, a més de set peces noves.
La presència de les veus va ampliar el projecte: les empremtes ja no apareixien únicament com a composicions visuals, sinó també com a records, pauses, tons i silencis.
Els àudios no es publiquen mentre no es verifiqui l’abast del consentiment.
7 peces · 9 relats sonors recollits
Estructura de Refugi a l’espai del Fòrum per la Pau.
71 pecesBarri Vell de Girona
Davant del Centre Cívic Barri Vell-Mercadal
La tercera activació va traslladar el refugi a l’espai públic. Abans de la jornada, un procés amb veïnes i veïns va recollir paraules, símbols i dibuixos relacionats amb el barri i les seves maneres d’habitar. Eurisca va seleccionar una part d’aquest material i el va transformar en nous segells vinculats al territori.
Durant l’activació es van incorporar 71 peces. El carrer va introduir altres condicions: trànsit, trobades imprevistes, curiositat, desacords i diferents maneres d’aproximar-se o allunyar-se de la instal·lació.
Activació impulsada conjuntament amb el Teatre Municipal de Girona i el Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, amb la mediació d’Eurisca i La Noia del Monyo.
La mediació com a pràctica d’escolta
La mediació de Refugi no consisteix a explicar per endavant què significa l’obra ni a conduir totes les persones cap a una mateixa conclusió.
L’equip d’Eurisca acompanya l’observació, proposa preguntes i ajuda a crear un espai on puguin aparèixer experiències diferents. Algunes persones parlen mentre estampen; d’altres necessiten temps, participen en silenci o decideixen no acabar la peça.
Mediar també significa saber quan no s’ha de preguntar. Una composició pot obrir moltes interpretacions, però això no vol dir que s’hagi d’exigir a qui l’ha creada que reveli la seva història.
Cada activació requereix ajustar les preguntes, el ritme, la posició de les taules, la manera d’apropar-se al públic i el tipus d’acompanyament. Per això, la mediació no és una capa afegida: és una part estructural del projecte.
Escoltar no sempre significa demanar més explicacions.
Activa Refugi al teu espai, territori o comunitat
Refugi d’Imaginaris es pot activar en contextos culturals, educatius, comunitaris i públics. L’estructura i la seva metodologia es mantenen, però les preguntes, els segells, la mediació i el llenguatge visual es poden adaptar al lloc que l’acull.
Cada activació produeix una nova lectura del projecte. El refugi no s’instal·la per repetir un resultat anterior, sinó per recollir les experiències i els imaginaris del context on apareix.
A · Activació d’una jornada
Una jornada oberta i continuada de creació amb el repertori de segells d’Eurisca.
- estructura presentada muntada i buida
- participació oberta
- creació i incorporació progressiva de peces
- capacitat de fins a 200 aportacions
- muntatge, desmuntatge, materials i mediació inclosos
B · Procés comunitari
Un procés que incorpora la comunitat a la creació del llenguatge visual de la instal·lació.
- taller participatiu previ
- conversa sobre el territori i les seves maneres d’habitar
- recollida de paraules, símbols i dibuixos
- selecció i digitalització per part d’Eurisca
- producció de fins a 30 segells originals
- dues jornades posteriors d’activació amb el nou repertori
El dibuix forma part del taller previ de recollida, no del mecanisme principal de creació de les peces durant l’activació.
C · Versió temàtica
Una adaptació a una temàtica, una commemoració, un territori o una comunitat concreta.
- noves preguntes de mediació
- segells específics
- colors i materials propis
- llenguatge visual vinculat al context
- selecció temàtica d’imatges i paraules
Eurisca adapta el format, el calendari i la mediació conjuntament amb cada organització.
Galeria i arxiu visual
Mosaic d’empremtes
Una pràctica que continua investigant
Les tres activacions de Refugi d’Imaginaris van donar origen a una Recerca Basada en les Arts desenvolupada per Ángeles Infante en el Màster en Arts Visuals i Educació de la Universitat de Barcelona.
La recerca estudia com les empremtes materials, corporals, narratives i afectives fan visibles diferents formes de l’habitar negat, sense reduir-les a dades transparents ni a interpretacions tancades.
El treball proposa les nocions d’arxiu habitable, presència condicionada, opacitat i imaginació col·lectiva per pensar com l’obra pot continuar canviant en altres contextos.
Recerca:Recerca: Ángeles Infante
Tutoria acadèmica:Tutoria acadèmica: Paola Villanueva González
Universitat de Barcelona · 2026
Fitxa tècnica
- Projecte
- Refugi d’Imaginaris
- Any de creació
- 2025
- Activacions documentades
- 2025–2026
- Llocs
- Girona i Barcelona, Catalunya
- Tipologia
- Instal·lació artística participativa, modular i itinerant
- Creació i desenvolupament
- Eurisca — Ángeles Infante i Ernesto Banderas
- Creat per a
- Art-Acció! 2025 · Museu d’Art de Girona
- Materials principals
- Caixes de fruita recuperades, cartró reciclat, segells de fusta i materials d’estampació
- Participació
- Oberta, intergeneracional i d’incorporació continuada
- Mediació artística
- Eurisca
- Arxiu documentat
- 208 peces de les tres activacions analitzades
- Contextos desenvolupats
- Museu · trobada ciutadana · espai públic
- Formats disponibles
- Activació d’una jornada · procés comunitari · versió temàtica
- Estat
- Projecte actiu i adaptable a nous contextos
Documentació i enllaços
Coordinadora d’ONG Solidàries
Eurisca: art, participació i dret a habitar
Llegir l’entrevista ↗On es podria transformar Refugi la pròxima vegada?
Podem activar la instal·lació amb el seu repertori actual o crear un procés específic conjuntament amb la teva comunitat, territori o institució.